Crim i càstig- Crim i càstig, la gran novel·la de Dostoievski, narra l'experiència d'un jove estudiant rus que viu en la misèria i és empès per la necessitat i, sobretot, per consideracions teòriques, a assassinar una vella usurera de vida execrable. Però té realment justificació el crim que comet Raskòlnikov? La incomparable capacitat de penetració psicològica de Dostoievski arriba al fons esfereïdor de l'ànima del seu personatge, l'indret de l'home en què tan sols un matís separa el bé i el mal. Sobre una trama policíaca, Dostoievski planteja amb terrible lucidesa la lluita entre el desig de poder i l'ideal d'amor absolut. Nietzsche afirmava que només Dostoievski li havia ensenyat alguna cosa sobre la psicologia humana. |
Contents
Section 1 | 48 |
Section 2 | 61 |
Section 3 | 72 |
Section 4 | 131 |
Section 5 | 146 |
Section 6 | 193 |
Section 7 | 270 |
Section 8 | 321 |
Section 9 | 507 |
Section 10 | 518 |
Other editions - View all
Common terms and phrases
àdhuc afegí ahir aleshores altra altre amic aquests assenyaladament Avdòtia Romànovna balbucejà cambra Caterina Ivànovna començà copecs cridà d’ací d’ahir d’això d’aquesta d’ell d’haver d’un d’una damunt darrere Déu digué diners Dúnetxka Dúnia esguard estic exclamà feia féu gairebé germana guaità hagués Heus ací home instant l’afer l’altre l’escala l’esperit l’home l’Oficina l’únic Lebesiàtnikov Lisabeta lletra de canvi Lugin m’ha m’he m’ho mamà mare Marfa Petrovna me’n mena ment meva minut n’anà n’hi Nastàssia naturalment ningú noia pensà Petersburg Petr Petròvitx podia Porfiri Petròvitx porta posà potser preguntà proferí prosseguí prou pruïja puix Pulkhèria Alexàndrovna quelcom Raskòlnikov Rasumikhin remarcà respongué Ròdia Rodion Romànovitx rostre rubles s’aixecà s’assegué s’aturà s’ha s’havia s’hi sabeu se’l se’n sóc sofà Sofia Semènovna somrís Sònia Svidrigàilov tanmateix tenia teniu tinc tornà ulls vaig Ve’t ací veritat vingut voleu vós Zamètov Zossímov